|
Tots
els trekkings intenten complir els següents criteris:
-
Recórrer els indrets muntanyencs més bonics d'Europa
- Intentar evitar les zones més turístiques i massificades, malgrat aviat no
en quedarà cap
- Preferentment resseguir camins senyalitzats o de fàcil orientació
- Intentar evitar dificultats que requereixen tècniques o materials
específics.
Pot
ser que per complir amb aquestes premisses, enmig del trekking es faci algun
enllaç amb transport públic entre el final d’una etapa i l'inici d’una
altra
Època
Tant als Pirineus com els
Alps la època per realitzar senderisme són els mesos estivals de juliol,
agost, setembre i fins i tot octubre. La resta de l’any les condicions
hivernals de la muntanya requereixen altres tècniques i materials diferents.
L’època en que us garantiu la
possibilitat de millor temps són les dues últimes setmanes de juliol o la
primera d’agost. Abans podeu trobar massa neu, i després les possibilitats
de que plogui és més elevada.
Cal tenir en compte que
alguns itineraris poden estar massificats durant les èpoques estivals i potser caldria cercar dates alternatives,
o realitzar les reserves amb suficient antelació.
Les rutes que us proposem en
aquesta web són realitzables per qualsevol persona que gaudeixi d’una bona
salut i es mantingui mínimament en forma, tot i que quan més entrenats
estigueu més tranquil·lament les podreu fer, més en gaudireu, i menys
patireu. Els desnivells a superar habitualment són considerables.
En quan al nivell de
dificultat, els trekkings, majoritàriament, ressegueixen senders d’alta muntanya que no cal
desmerèixer. Alguna persona del grup hauria de disposar de sobrada
experiència en aquest terreny.
Alguns passos poden revestir
alguna dificultat, en principi fàcilment superables, almenys per persones
avesades a la muntanya.
Tot i això l’alta muntanya és
un territori on diversos factors poden esgarriar-nos una ruta: el principal
són les condicions meteorològiques: En general tots els fenòmens
meteorològics a la muntanya es veu agreujats per l’orografia del terreny.
Als Alps els períodes de
pluges, nevades, tempestes, boires poden durar varis dies seguits o fins i
tot setmanes, amb una virulència molt superior a la dels nostres Pirineus. A
més els canvis de temps es produeixen amb una rapidesa sorprenents, en
minuts. Cal sempre estar ben informat de la previsió i portar l’equip
adequat. Sovint, als Alps, quan s’anuncien diversos dies seguit de mal temps
el millor és canviar de zona i anar-se’n a una altra banda dels mateixos
Alps o quedar-se al Pirineu...
També als Alps (i molt
esporàdicament al Pirineu) cal saber que fins i tot en ple més d’agost pot
nevar a les cotes altes. Si és poca cosa no tindrem gaires problemes, però
poden acumular-se quantitats considerables.
·
De tots
els llocs que us proposem cal tenir en compte que persones sense experiència
a la muntanya no haurien d’intentar superar la cara nord del Mont Perdut per
la via al coll del Cilindro sense anar assessorats i assegurats per alguna
persona amb experiència
Un factor TOTALMENT DECISIU
en l’èxit d’una expedició és el pes que porteu a l’esquena, i per això
intentarem reduir el pes al màxim. No té res a veure caminar amb una
motxilla lleugera, d’uns 10 Kg màxim, a caminar amb una motxilla pesada.
Aprofitarem totes les
infraestructures dels refugis. Menjar i dormir als refugis ens estalviarà
portar un munt de coses: tenda, aïllant, sac de dormir, menjar, fogonet...
Intentarem eliminar gairebé
tot allò del que puguem prescindir, tot i que cadascú tindrà aquell caprici
que tampoc cal descuidar.
En principi, durant l’època
esmentada, tots els itinerari es poden fer sense grampons, però si que és
recomanable portar un piolet lleuger. Les persones experimentades podrien
passar sense, o potser portar un o dos pals que també ens serien útils la
resta del camí.
En el següent
enllaç teniu una llista completa de tot el necessari.
Dormir
Durant les rutes intentem
dormir sempre en algun refugi de muntanya. Si es baixa a la vall l’oferta es
diversifica, però tot i això la prioritat són els allotjament de caire
senzill, que mantinguin mínimament l’esperit muntanyenc (Si és que en
queda). A les valls franceses, per exemple, proliferen per arreu les anomenades
Gîtes d’étape, que no deixen
de ser allotjaments tipus refugi col·locats a les poblacions. Els seus
homòlegs italians són les
Posti tappa. La traducció literal al català seria final d’etapa,
o algú les anomena directament refugis de baixa altitud, però
malauradament a casa nostra n’hi ha molt pocs. Aleshores intentem recórrer a
allotjament tipus alberg, turisme rural, etc...
La majoria dels refugis tenen
una alta ocupació durant els mesos d’estiu, per aquest motiu i per evitar
sorpreses com la de dormir al carrer, és altament aconsellable que reserveu
amb antelació. Quanta més millor, no passa res per reservar 6 mesos abans.
Menjar
El concepte d’àpats a la
muntanya varia una mica. Caldrà diferenciar-ne 3: Esmorzar, durant la ruta i
sopar.
L’esmorzar i el sopar el
farem en el refugi.
Solucionats aquests àpats,
durant el dia haurem de portar menjars amb alt contingut energètic, que
pesin i ocupin poc i que es conservin adequadament. N’anirem menjant sovint,
però en poca quantitat. Aquest menjar el podem portar o, aprofitant els
refugis, comprar un pícnic que venen, en el que sol haver-hi un parell
d’entrepans petits, fruita i alguna cosa de xocolata; així ja no cal
carregar gairebé res de menjar.
Si pel primer o segon dia
portem menjar de casa caldrà que aquest no ocasioni gaires deixalles, per
exemple si porteu una llauna, aquesta l’haureu de carregar la resta de la
ruta.
|
