|
Preparem-nos per
gaudir de la millor etapa d'aquest treking!
Després de
deixar el refugi millor de com el varem trobar (2666 m), descendim un
centenar de metres per la mateixa canal que vam pujar, fins l'estany de Marboré, el qual ara vorejarem cap a la dreta. No us enredeu a agafar
camins a mitja pendent. Cal baixar gairebé fins el llac.
Creuem el petit pla amb la intenció d’arribar a la cara nord del Mont Perdut,
tot contemplant l'itinerari i localitzant el pas clau de l’ascensió
(Foto 01)
Iniciem l'ascens per unes rampes de neu que es superen sense
problemes (El piolet ens serà d’ajuda)
(Foto 02) fins arribar al pas de roca.
Es tracta d’una vintena de metres bastant verticals
(Foto 03) que cal superar agafats d’unes bones preses o ajudats per
una corda fixa
(Foto 04). No tindrien gaire complicació si
no fos perquè la roca està força descomposta i normalment mullada. A la part superior
hi ha algun ancoratge per assegurar si es creu necessari.
Superat el pas, entrem a la glacera del Mont Perdut. Inclinacions més
suaus ens permeten anar pujant
(Foto 05), primer sobre neu i al final per una tartera de pedra
petita, fins arribar sense problemes al Coll del Cilindre (3074
m). Les vistes són espectaculars! (Amb boira poden haver problemes
d'orientació)
Ara cal baixar
(Fotos 06 i 07)
un centener de metres fins el llac gelat (3000 m) superant algun pas de
roca, i d'aquí iniciar
l'ascens al Monte Perdido per la seva via normal, resseguint
l'anomendada "escupidera".
De fet es tracta d'una canal de neu d'uns 30 graus d'inclinació que ens porta
fins el mateix cim. Darrera sempre tindrem la impresionant vista del
llac gelat i el coll del cilindre (Fotos 08 i 09); davant el
Monte Perdido (Foto 10) Molt possiblement a l'època estival
podrem resseguir la canal per un sender marcat trepitjat neu només a la
part final de l'ascensió.
Som al cim del Monte Perdido (3355 m), el segon cim més alt del Pirineu:
les vistes són increïbles: l'inconfusible canó que forma la vall
d'Ordesa (Foto 11), el llac gelat, el coll del
cilindre i el Cilindre (Foto 12), i un mar de muntanyes
per arreu.
Després de gaudir de l'espectacle només cal baixar novament al llac
gelat i d'aquí, a l'esquerra seguint les fites de la via normal al Monte
Perdido, per un camí poc definit, fins el refugi
de Goriz (2200 m) (Foto 13) sense cap complicació. |
|
|
Tema grampons: Durant l’època estival les primeres pales de neu de la cara nord, normalment
no presenten problemes, llevat que el fred hagi estat molt viu durant
la nit i s’hagi glaçat. Del tram de glacera podem dir el mateix. A
priori es pot anar sense grampons a partir la segona quinzena de juliol.
A l'escopidera difícilment trobarem neu. També es podria sortir una mica tard al matí
i esperar a que el sol toqui la
neu: és molt probable que els grampons no calguin. De totes maneres si
volem assegurar el tret el millor és portar-los; això sí, caldrà
carregar-los tota la ruta... |
