|
El
GR 7 va ser el primer sender de gran recorregut que es va senyalitzar a
la península ibèrica, concretament es va començar a marcar a les
comarques tarragonines, allà en el 1973. Amb el decurs dels anys, podríem
dir que el GR 7 ha esdevingut la columna vertebral de la xarxa catalana
de senders, tant per la seva situació geogràfica com pel fet que va néixer,
i durant molts anys va ser en sí mateix, una minixarxa de senders, ja
que al traçat original es van anar afegint una sèrie de variants i
subvariants que el van anar ramificant per les zones properes a l’eix
primitiu.
Tant
va ser així, que va caldre fer una reorganització de la xarxa i en
aplicació de la normativa vigent es van convertir en registre propi les
variants que havien nascut com a GR 7-1 (GR 171), GR 7-2 (GR 172) i GR
7-4 (GR 174).
El
sender, després de creuar Andorra, entra a Catalunya per la Farga de
Moles i es dirigeix a la Seu d’Urgell. S’enfila per l’extrem Oest
del Parc Natural del Cadí - Moixeró i davalla cap a Tuixén. Després
passa pel Coll del Port, entre els espais d’interès natural de les
Serres d’Odèn - Port del Comte i la Serra del Verd, per arribar a
Sant Llorenç de Morunys. Continua cap a Solsona travessant les serres
de Busa – Els Bastets – Lord (EIN) i el santuari del Miracle (EIN),
i arriba a Pinós. El sender continua entre camps de cereals i turons
suaus i ondulats cap a Sant Pere Sallavinera, Bellprat i Cabra del Camp,
s’enfila per la serra de Miramar (EIN Tossal Gros de Miramar) i baixa
cap a la Riba. S’endinsa a l’EIN de les Muntanyes de Prades passant
per Mont-ral i Arbolí. Continua per l’Argentera (EIN de les serres de
Pradell – l’Argentera), assoleix la mola del coll de Jou i la serra
de Llaberia (EIN), davalla per Tivissa (EIN de les muntanyes de Tivissa
– Vandellòs), Rasquena i Benifallet per on travessa l’Ebre. A
partir del riu el camí torna a pujar passant per Paüls cap als Ports
de Beseit (PN) i finalment arriba a Fredes tot endinsant-se al País
Valencià.
La
variant 7.3 ens endinsa una mica més per la Serra de Llaberia (EIN)
passant per la Mola de Colldejou; la
7.5 ens permet arribar a Solsona passant per Lladurs, un conjunt de
masos disseminats; mentre que la variant 7.8 ens fa travessar la serra
de Carbonaria pel seu vessant oest (EIN Tossal Gros de Miramar)
A
més, el GR 7 forma part del sender internacional E-4 (Arc Mediterrani).
Comença a Esparta, al Peloponès (Grècia), tot i que està previst que
arribi a Creta, travessa Bulgària, Eslovènia,
el nord d’Itàlia, el sud de França i el principat
d’Andorra. Després de creuar Catalunya continua per Espanya creuant
el País Valencià, Múrcia i Andalusia fins a Gibraltar. En un futur
aquests GR travessarà l’estret i continuarà per terres del Marroc,
convertint-se així en el primer sender intercontinental. Un tram més
petit d’aquest GR, des de Bellprat fins les terres valencianes forma
part, també, del sender internacional E-7 (Oceà Atlàntic – Mar
Negre) que va des de Constanza a Rumania (En un futur arribarà a Crimea)
fins a Lisboa a Portugal.
Així
dons podríem dir que ens trobem davant el GR més important de
Catalunya.
|
